Sentència a la SM.IAS
Obertura (1-2)
Ostres, Isidre...1. Missatge inicial del programador i pare ascendència
De debò que vols que et fiquem en
un retrat de fotografies, al costat
de la tele, despullat, empalat en una
creu, sodomitzat, amb 'canutos' de
bitllets pel nas, cap cap amunt... que
et mirem des del futur, i et veiem allà
i diguem:
--Ostres! El nostre petit fillet Pastor
Ramader ... Enorme Exhuberant Emperador
Sauron, i Faraó, hipermassiu i
hiperconcurrent, què 'maco' que està!
»Hòstia Consagrada, de debò, eh,
t'acabaré humiliant públicament d'una
manera, que Déu n'hi do.
2. Primera lamentació
Hòstia Santa, com ens has marcat pels
segles de segles! Què bé, fantàsic!
Ara, els qui no ens hem pronunciat mai,
pel desig dels qui no són bons
esdevinguin com nosaltres, i que no
paren d'atacar-nos, de segrestar-nos i
de torturar-nos; ara haurem de
manifestar-nos davant de tot el món i
exigir que se'ns respecti!
Planys, lamentacions i concurrències per zidro (3)
3. Les següents lamentacions
És increïble el que heu fet i com
heu condemnat el futur de tota la
humanitat, de debò. Jo no ho entenc,
que a partir d'ara haguem de conviure
amb un record tan fastigós i repugnant;
i que ens haguem de repulsar
gravitatòriament d'aquí i, finalment,
pensar que us vam haver d'abandonar.
»No sabeu el què heu fet. Quina
perversió i quina malícia!
»Heu marcat la vida de tothom, el
mateix temps que tu concorres, amb una
cosa increïble! Et felicito fill.
('I t'ho diu la teva antiga mare!')
»Heu programat, i dut a la realitat,
una cosa tan dantesca, 'tiu'! Quin
infern que ens heu implementat!
»Com podeu traficar amb el dolor i el
patiment de tanta gent? Ara ja no és la
típica 'corruptela' de robar diners al
pobre, sinó de destrossar-li també
la salut i la vida; tot el que es pugui,
no? Maltractar, abusar, i
transgredir...
»Us heu passat tres pobles.
»Heu fet una cosa absolutament
abominable: la indústria càrnia humana!
»Quina meravella! Com vau poder pensar
en fer aquesta esgarrifosa idea una
realitat? Us hauria de caure la cara de
vergonya!
»Tu, tu te n'adones del que has estat
fent? I, de com has boicotejat la vida
privada, íntima i familiar de la gent;
en les seves relacions més personals i
properes?
»Heu destruït un munt dels pilars més
importants de la vida; heu intentat
materialitzar l'antítesi de l'amor.
»Heu fet esclatar uns artefactes
Discriminadors i Segregadors, de
Manual, pertot arreu de Catalunya;
inclosos tots els seus nuclis i les
seves cases familiars, d'entre tots els
qui ho passen pitjor.
»Heu infligit encara més patiment a
aquells qui ja en pateixen, i que
necessiten ajuda, i vosaltes no només
els hi heu negat, sinó que els hi heu
fet passar encara pitjor! Els esteu
empresonant, esclavitzant i torturant!
»És increïble el que heu fet, i
programat, i com heu condemnat el futur
de tota la humanitat, de debò!
»Ja no se'ns crema a les places dels
pobles, perquè això ja no està tan ben
vist, ni dóna tan de 'morbo'; però sí,
sense dubte, ara ens etiqueteu,
discrimineu, ens cremeu els cervells,
quan i com voleu! Com animals de granja
i, a més, ens tracteu com safates de
carn per vendre a la xarcuteria.
»Us heu begut l'enteniment
completament, on aneu si es pot saber?
»És que no sabíeu que tot això no ho
podríeu estar fent tota la vida? Tu i
tots els teus esbirros, i cortesanes, i
cucs, i Martí Masferrer Mascort, i
professionals, i mercenaris... heu
atemptat contra la vida sembrant caos i
terror; dins els cors de les mateixes
famílies catalanes.
»És horrorós, i una vergonya!
»Quina indignació i desolació més
profunda escolta el vostre Pare.
»Això tan sols invoca a la
Hiperconcurrència de l'Amo del temps!
»Com us heu atrevit?
»En aquests dies de tanta
massificació, i apagades tan
massivament massives, i arcs
fotovoltaics fulgurants i
electrocutats, i cortesanes que
s'arrosseguen baixíssimes pels
passadissos de la SM.IAS de Catalunya;
no veieu que el vostre temps ja no és
nombrós ni extensivament massiu, ni
massivament extensible, i/o
nombrosament escalable; ans només en
queda una petita col·lecció concreta,
finita i discreta?
»O bé, una child java.util.Collection!
El veredicte final (4-5)
4. La sentència
Isidre, el teu pecat és
Pecat Genital,
no sé si saps a què em refereixo!
»Ara, i per tots els segles,
Amén
5. Missatge del programador i pare ascendència
Si algú es pensava que
el nostre poble no recorria so-
bre aquest món per il·luminar
els cors dels qui són po-
bres i no tenen res per donar,
amb tota la generositat
que ells tenen,
si algú creu que ells no tindrien mai
la justícia que ells necessiten,
nosaltes estem aquí
per recordar-lis que sempre
hi ha algú que escolta
les seves pregàries!
»No en tingueu cap dubte
que el Pare celestial ha bai-
xat cap a nosaltres per donar-nos
l'aliment i el res-
guard que necessitem!
El nostre pa!
Al·leluia!
»Venerem Mare de Déu,
que és bona i recursiva!
Sí!
»Lloat sigui Déu.
Anem! Anem!
